Mapa Sonor d’un Poblenou Intercultural: quan les veus construeixen territori

La Xarxa Antirumors del Poblenou, formada per entitats i equipaments del barri, treballa des del 2017 per trasversalitzar la mirada intercultural crítica i antiracista. En els darrers anys, ha aprofundit en la memòria del territori amb l’objectiu de qüestionar i ampliar el relat oficial —sovint centrat en la memòria obrera i industrial— per incloure-hi l’experiència de les persones migrades i racialitzades que han contribuït i contribueixen a construir el barri.
L’any 2022 va impulsar Memòries Migrants | Històries de Vida, un projecte d’autorepresentació en què persones migrades explicaven, amb veu pròpia, els seus relats de resistència i implicació social.
El 2023, arran d’un procés participatiu, es van detectar necessitats concretes vinculades a l’accés als drets essencials (educació, salut, habitatge, papers…) i una clara manca d’informació accessible sobre els recursos existents.
Amb voluntat de donar resposta a aquestes necessitats, neix el Mapa Sonor d’un Poblenou Intercultural: una cartografia viva que recull testimonis en àudio i situa sobre el mapa relats i emocions vinculats a recursos comunitaris, espais d’organització col·lectiva, creativitat i resiliència. El mapa no només identifica recursos útils per a la vida quotidiana, sinó que fa emergir estratègies de resistència, formes de cura i experiències d’arrelament sovint invisibilitzades.

Els protagonistes són les veïnes i veïns que hi posen veu. Gabriela (Veneçuela), del Jardín de las Mariposas, ens parla d’un espai verd autogestionat que és comunitat, suport mutu, activisme i construcció col·lectiva. Per a ella, representa la continuïtat de les seves pràctiques polítiques i una forma de transformar el barri des del vincle amb les altres. Petrona (Bolívia), voluntària al Banc d’Aliments de l’Església Evangèlica, explica com cobrir necessitats bàsiques de veïns i veïnes li ha permès passar d’una experiència individual a sentir-se part d’una comunitat acollidora i espiritual. El seu relat visibilitza xarxes autogestionades i sostingudes per persones voluntàries, essencials per garantir drets bàsics.
Pilar, activista originària de Terol, relata la seva trajectòria a Apropem-nos, on oferia assessorament jurídic gratuït en matèria d’estrangeria. El contacte amb històries travessades per la pèrdua, la resistència i l’esperança l’ha interpel·lat profundament. Defensa el dret a regularitzar-se i denuncia la discriminació estructural derivada de la Llei d’Estrangeria. També vinculat a Apropem-nos, Abdul (Ghana) explica com, malgrat les dificultats de viure al carrer i en situació administrativa irregular, ha accedit a recursos com l’empadronament sense domicili fix, gràcies a la xarxa social teixida al barri. Per a ell, establir vincles i accedir a drets bàsics és una qüestió de justícia social.
la Innan (Mèxic) comparteix la seva experiència a la cooperativa Clara Ser Gran, on es reconeixen els sabers de dones migrades que treballen en les cures. Més enllà de la formació per professionalitzar l’ofici, el projecte s’integra en lluites comunitàries, com la defensa d’espais de patrimoni comú com Can Ricart, i genera suport mutu entre dones en un sector altament precaritzat. La cultura popular també és un espai d’arrelament i inclusió, com mostren Maurícia i Leonor, mare i filla, de Ciudad Real i del Poblenou. Expliquen com la seva participació en les colles de gegants i dracs del barri els va permetre implicar-se i sentir-se part d’una comunitat. El seu relat obre un debat imprescindible: com fer que la cultura tradicional evolucioni per representar realment la diversitat del barri?
Houari (Algèria), vinculat a l’associació Jiser, destaca la dimensió humana del Poblenou, que contrasta amb la fredor d’espais com la Diagonal. Reconeix que participar de manera continuada en projectes comunitaris és clau per a un arrelament real, més enllà del consum passiu d’espais puntuals com les festes de barri.
També Nancy (Colòmbia), de la Comissió de Festes de l’ASC Bac de Roda, mostra com la participació associativa pot esdevenir una poderosa eina de resistència i cohesió. Les xarxes veïnals l’han sostingut en moments tan durs com un desnonament, i li han donat un espai on sentir-se útil i activa dins el barri.
Maritza (Colòmbia), integrant del projecte Balladona, descriu un espai creat per dones i per a dones, on la dansa, la música i les emocions generen comunitat. Balladona és autocura, alegria i també una forma d’enfortir la identitat compartida entre dones de més de 30 països. Aquests són només els primers testimonis. El Mapa Sonor és una eina viva i en construcció, que anirà creixent a mesura que s’hi incorporin més veus, més relats, més formes de vincular-se i transformar el Poblenou.

Cerquem més testimonis per omplir de sentit el Mapa Sonor d’un Poblenou Intercultural, que, més enllà de ser una eina digital o informativa, vol ser una manera d’escoltar el barri a través de les seves veus més vives i honestes. A través del format àudio i una cartografia afectiva i participativa, aquest projecte traça un itinerari sociourbà que posa nom i rostre a les desigualtats, però també a les resistències i les cures que les combaten.

El diumenge 7 de setembre, a les 13 h, aquest mapa cobrarà vida durant la festa intercultural Poblenou de Tots Colors.

Al Parc Central del Poblenou reconstruirem la ruta pels espais significatius del barri a través dels testimonis de les seves protagonistes. Serà una oportunitat per escoltar-nos i reconèixer que el barri el fan les veïnes, amb les seves històries, lluites i afectes.